Història

Un dia a l’any 1878, mentre treballava amb una posició inclinada i encongida, Harvey Lillard va sentir un soroll al seu coll. Uns dies més tard havia perdut L’audició. Va passar disset anys en silenci. Després el 18 de setembre de 1895, Harvey Llillard va relacionar la seva història amb el Daniel David Palmer, un curandero magnètic que practicava a Davenport, Lowa, a l’edifici Ryan on Lillard era conserge.

Daniel David Palmer

Palmer va examinar la columna del conserge i va descobrir un bony a l’àrea on Lillard deia que havia sentit el soroll. Raonant que el bony era el resultat del desalineament d’una de les 24 vèrtebres de la columna, Palmer va convèncer a Lillard perquè li deixés tractar de tornar a col·locar la seva vèrtebra a la posició correcta.

Palmer va aplicar una força a la protuberància, a l’escoltar un soroll aquesta va ser tornada al seu lloc. En uns dies, Lillard va recuperar l’audició. En el procés, va néixer la quiropràctica.

Aquesta és relativament una professió nova – una mica més de 100 anys. Encara que la professió és jove, molts dels seus principis filosòfics daten de milers d’anys.

Els antics egipcis i grecs, encara que posseïen poc coneixement sobre l’estructura interna del cos humà ja sabien del continu esforç del cos per curar-se a sí mateix i de ser saludable

Durant el Renaixement els homes de coneixement van proposar teories que parlaven de “forces vitals” dins del cos que organitzaven la seva pròpia resistència a la malaltia i que mantenien el cos saludable. Aquesta “força vital” és allò que fan referència els doctors en quiropràctica com la intel·ligència innata del cos.

Va ser Daniel David Palmer, qui a l’any 1895, va descobrir la relació entre les forces vitals del cossos, el sistema nerviós, la columna vertebral i l’expressió de la salut.

Ell es va adonar que la intel·ligència innata s’esforça contínuament per mantenir el cos amb harmonia i en perfecte funcionament, utilitzant el sistema nerviós per coordinar, regular i controlar totes les funcions dins del cos humà.

DD Palmer a més a més va argumentar que una vèrtebra que estigués només una mica fóra del seu eix podia causar pressió a la medul•la o als petits nervis. Aquest desalineament i la interferència nerviosa és el resultat d’això i es denomina subluxació vertebral, aquesta modifica els missatges que viatgen des del cervell al cos i com a resultat es perd la funció corporal. En aquest estat, el cos és menys capaç de mantenir la seva pròpia salut i com a última estància no podrà expressar el seu màxim potencial.

Després d’ajustar una vèrtebra desalineada (subluxada) per primer cop Palmer va ser testimoni del restabliment de la integritat de la columna i com a resultat va obtenir canvis a la salut, la vitalitat i el benestar de les persones. La quiropràctica va créixer ràpidament sota la direcció del fill de DD Palmer, BJ, qui va transformar la professió de la quiropràctica en una filosofia avançada i un art ben desenvolupat.

BJ Palmer

A l’actualitat, la quiropràctica ha evolucionat a una filosofia altament desenvolupada, una ciència i un art que no tracta amb malalties sinó amb subluxacions vertebrals i els seus efectes a la salut, benestar i vitalitat.

És una professió de la cura primària de la salut, reconeix i respecta l’habilitat innata dels cossos per mantenir la seva pròpia salut i ha desenvolupat tècniques sofisticades per corregir els desalineaments de la columna (subluxacions vertebrals) que són una interferència important a la funció corporal.

A l’actualitat, als Estats Units existeixen al voltant de 18 escoles de quiropràctica i al voltant de 80.000 Doctors que la practiquen a tot el món. La formació dels quiropràctics és universitària amb una duració de 6 anys d’intens aprenentatge, es graduen amb el títol de Doctor en quiropràctica.